#Makeamove Fes un donatiu

A principis de 2019 tindrà lloc a Madrid un judici polític contra els líders polítics i civils catalans. Durant els propers mesos, els representants democràticament elegits del poble català seran jutjats per un delicte (rebel·lió) que no van cometre, ja que l’única violència en el procés d’autodeterminació de Catalunya va ser la de la policia espanyola en l’intent de reprimir el referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017. Les institucions espanyoles intenten convertir un dret (el d’autodeterminació) en un delicte. Les societats democràtiques no han de tolerar que els drets fonamentals siguin violats al cor d’Europa.

Tardor de 2017: esdeveniments polítics i judicials

1 d’octubre: el referèndum d’autodeterminació a Catalunya és reprimit amb violència per part de la policia espanyola. 1.066 votants han de ser atesos pels serveis mèdics. 250 col·legis electorals són tancats. Malgrat la repressió, el referèndum es duu a terme. Es registren 2.286.217 vots (43% de participació) i el 90% (2.044.038) de vots són SÍ.

16 d’octubre: dos presidents d’entitats, Jordi Sànchez, de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Jordi Cuixart, d’Òmnium Cultural, són empresonats sense fiança acusats de sedició per una manifestació pacífica celebrada el 20 de setembre.

27 d’octubre: la declaració d’independència és aprovada pel Parlament de Catalunya (70 diputats a favor, 10 en contra, 2 en blanc i 52 absents). El Govern espanyol assumeix directament el govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’article 155 de la Constitució espanyola. El Govern de la Generalitat és cessat, el Parlament de Catalunya, dissolt i el Govern espanyol convoca unes noves eleccions a Catalunya.

2 de novembre: el president de Catalunya, Carles Puigdemont, i quatre consellers s’exilien a Brussel·les. Vuit consellers més són empresonats, inicialment sense fiança, acusats de rebel·lió per haver organitzat el referèndum que havia de conduir a la resolució parlamentària de declaració de la independència.

21 de desembre: eleccions al Parlament de Catalunya. Guanyen les opcions independentistes. Amb una participació del 70,09%, els partits independentistes obtenen el 47,5% dels vots i 70 escons, els partits anti-independència, 43,3% dels vots i 57 escons, mentre que una coalició pro-referèndum ambivalent sobre la independència té el 7,4% dels vots i 8 escons.

Juliol de 2018: un tribunal alemany denega l’extradició del president Puigdemont per rebel·lió ja que no ha rebut cap prova de violència, que és un requisit per aquest tipus de delicte. 
El jutge espanyol retira totes les ordres de detenció europees per evitar d’haver de jutjar-lo només per malversació, i/o perdre els casos d’extradició contra els altres consellers catalans.

Novembre de 2018: la fiscalia anuncia la petició de penes:

  • Rebel·lió i malversaió de fons públics: vicepresident Junqueras (25 anys de presó); Jordi Sànchez, ANC, Jordi Cuixart, Òmnium i Carme Forcadell, presidenta del Parlament (17 anys de presó); consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn (16 anys de presó)
  • Desobediència i malversació de fons públics: consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila (7 anys de presó)
  • Desobediència: Anna Simó, Lluís Coromines, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Joan-Josep Nuet, membres de la mesa del Parlament, i Mireia Boya, diputada (inhabilitació i multa).

Gener de 2019: el Tribunal Suprem inicia el judici contra 12 líders polítics i líders dels moviments socials acusats de rebel·lió i/o malversació de fons públics.

Els membres de la mesa del Parlament, a excepció de la presidenta, seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència.

El cap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, la intendent Laplana i dos alts càrrecs d’interior seran jutjats per l’Audiència Nacional acusats de rebel·lió o sedició per no haver reprimit violentament el referèndum català.

S’estan investigant set-cents alcaldes, diversos mestres són acusats de delicte d’odi, desenes d’activistes han estat detinguts (per participar en la vaga general del 3 d’octubre de 2017, en la del 8 de novembre de 2017 o en les protestes contra l’empresonament de líders polítics), dos d’ells han estat arrestats sota la llei antiterrorista, i diversos ‘rappers’ han estat empresonats o exiliats pel contingut polític de les seves cançons (Pablo Hasel, Valtònyc).

Violació de drets humans

  1. La negació del dret dels catalans a celebrar un referèndum d’autodeterminació és en si mateixa una greu negació de la democràcia
    El dret a l’autodeterminació dels pobles és reconegut a l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En reprimir el referèndum d’autodeterminació, Espanya va violar altres articles del Pacte:
    article 7 (tracte inhumà o degradant per part de la policia)
    article 19 (dret a la llibertat d’expressió)
    article 21 (dret de reunió pacífica)
    article 22 (dret d’associació)
    article 25 (dret a participar en la direcció d’assumptes públics)
  2. Abús de la presó preventiva
    Quan comenci el judici, els acusats hauran estat detinguts entre deu i quinze mesos. El jutge ha negat diverses vegades el seu alliberament, per motius com el de no renunciar a les seves creences sobre la independència o la probabilitat de noves mobilitzacions.La resolució de recursos d’empara al Tribunal Constitucional, contra la presó preventiva, s’ha retardat durant més d’un any, i ha bloquejat així l’accés dels presos al Tribunal Europeu de Drets Humans i, per tant, ha allargat el període de dany irreparable causat per les seves detencions arbitràries.
  3. No s’ha garantit el dret a un judici just:
    Molts dels acusats seran jutjats per un tribunal (el Tribunal Suprem) que no té jurisdicció i que els impedeix el dret d’apel·lació, ja que és el tribunal ordinari més alt. Els fets van tenir lloc a Catalunya i haurien de ser provats a Catalunya.La presidenta del Parlament, que és membre d’un òrgan col·legiat, la mesa del Parlament, serà jutjada pel Tribunal Suprem, mentre que els altres membres de la mesa seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
    El partit polític d’extrema dreta Vox, que defensa la prohibició dels partits i les associacions independentistes, actua com a acusació popular en els judicis i busca sentències de presó que són considerablement més llargues que les demanades per la fiscalia.
  4. S’han violat altres drets polítics:
    Carles Puigdemont, (president a l’exili) i Jordi Sànchez (antic president de l’ANC en presó preventiva) com a diputats electes, van ser prohibits del dret de ser investits a la presidència de la Generalitat de Catalunya. El Comitè de Drets Humans de l’ONU va demanar mesures cautelars per assegurar els drets polítics de Jordi Sánchez, però aquests van ser ignorats pel jutge espanyol.

    Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva, diputats del Parlament de Catalunya, han estat suspesos dels seus càrrecs com a diputats abans del judici.